Història

Els romans van ser possiblement els primers pobladors del terme. A la finca coneguda com el Vilar de Pubill o Povill s´han trobat diverses restes que ho confirmen.

El nom de la vila és originari de l´època de domini àrab, ja que figura en documents del segle X com Abrahim, i en altres del segle XVI com Abràfim Bràfim, si bé d´altres historiadors diuen que és d´origen judaic i deriva del nom Ibrahim.
 
L´any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de població.
 
L'any 1428 va ser fundat al carrer Major un hospital per decisió testamentària d´Anton Rovira.
 
Bràfim ha estat una població eminentment agrícola, però també ha tingut períodes amb altres activitats importants: paraires al segle XV, cria de cucs de seda al segle XVIII.
 
L´any 1706 morí el noble patrici Joan Fans, amo del Mas d´en Fans i baró de Vilardida, sense hereus, i deixà tots els seus béns a favor de l´església nova de Bràfim, la qual gaudí d´una notable esplendor i fou considerada en aquell temps com una petita catedral.
 
El 14 de desembre de 1721 nasqué a Bràfim Marià Martí Estalella, el qual fou bisbe de Puerto Rico l´any1762 i de Caracas el 1768, ciutat on morí el 1792. Durant dotze anys viatjà per la diòcesis de Veneçuela, la qual cosa representà una gran tasca pastoral a més d´una important recopilació de dades antropològiques que han servit per a l´edició de diversos volums sobre la història d´aquest país.
 
A la Guerra del Francès (1810), els francesos van ocupar el poble i van profanar l´església. Al 1813 van repetir l´ocupació amb la crema de vint-i-tres cases.
 
De les guerres carlines, Bràfim en va viure diversos episodis i l´església i la rectoria van servir de fortificació.